TRADICIÓ, MÀGIA I VERITAT

Com acompanyar el Nadal amb coherència

Quan arriba el Nadal, moltes famílies es troben navegant un espai delicat: voler preservar la màgia del Tió, dels Reis d’Orient i de tot l’imaginari d’aquestes dates, però alhora mantenir-se fidels als valors que intenten transmetre als seus fills i filles. Què fem, doncs? Podem explicar aquestes tradicions sense sentir que enganyem? Podem honrar la fantasia sense perdre honestedat?

No volem donar respostes tancades, sinó obrir un espai per a la reflexió —pròpia i compartida— perquè cada família trobi la manera que ressoni amb el seu lloc intern.

Parlar d’educació i de tradicions és sempre una tasca subtil. Hi conviuen records de la pròpia infantesa, emocions que encara habiten, maneres d’entendre el món i desitjos de fer-ho “bé”. Les tradicions formen part d’un imaginari col·lectiu: rituals que connecten els infants amb la fantasia, la cultura i una il·lusió compartida. I, alhora, els adults sabem què hi ha darrere d’aquestes històries. Aquí neix sovint la tensió.

Potser no es tracta de “mantenir la mentida” o de “trencar la màgia”, sinó de trobar un punt entremig: una manera d’explicar la tradició que sigui coherent amb la nostra mirada educativa, i alhora permeti als infants viure l’encant de la fantasia.

Per exemple, pot ser útil incorporar matisos des del principi:
Parlar de llegendes, explicar que és una tradició que celebrem en aquesta regió del món, o dir “diuen que…”, “la història explica que…”, deixant sempre un espai obert a la curiositat. D’aquesta manera, preservem l’imaginari, però també oferim un marc que no enganya, sinó que acompanya.

Quan són petits, els infants viuen en un món on la fantasia no és un error: és un llenguatge natural. El joc simbòlic els ajuda a créixer, a comprendre, a imaginar-se. En aquest context, els Reis, el Tió i tots els rituals nadalencs no són mentides: formen part dels jocs que sostenen el seu desenvolupament emocional i creatiu.

I quan arriba el moment en què pregunten? Quan miren als ulls de l’adult buscant una veritat més profunda?

Sovint ja intueixen la resposta. El que busquen no és informació, sinó seguretat afectiva. Voldrien saber si poden confiar en nosaltres, si serem un espai estable enmig del seu procés de créixer.

Aquí és on importa com acompanyem:
No cal imposar res ni trencar res. Només escoltar, observar què necessiten, i respondre amb honestedat suau, adaptada al seu moment evolutiu. Podem explicar que és un ritual compartit, un joc que fem com a comunitat, una manera de crear records plegats. Que la màgia no desapareix en saber “la veritat”, sinó que canvia de forma: passa de ser rebuda a ser creada. Que neix de l’amor i la generositat.

Al final, tant el Tió com els Reis no són una mentida. Són un pont entre mons: entre la fantasia i la realitat, entre la infantesa i el creixement. Una manera preciosa d’ensenyar que la il·lusió pot conviure amb la veritat, i que créixer no implica perdre la màgia, sinó mirar-la des d’un lloc nou, fins i tot, on pots crear-la.

Que aquesta entrada t’ajudi a trobar un Nadal que respecti el teu criteri, cuidi la teva coherència i permeti als infants créixer des de la fantasia, la confiança i el vincle.