TEMPS LLIURE

QUAN DESCANSAR TAMBÉ ÉS EDUCAR

Quan arriben les vacances de Nadal, moltes famílies senten la pressió d’omplir el temps lliure amb activitats, tallers, excursions… com si cada dia hagués de ser especial i cada estona lliure hagués de tenir un propòsit. Però el temps lliure —el de veritat— és un espai molt més profund i valuós del que sovint imaginem.

En un món que ens convida constantment a produir, aprendre, aprofitar i avançar, pot semblar que descansar és perdre el temps. Però no és així. Per als infants, el temps lliure és un ingredient essencial del seu desenvolupament: és el moment en què el cos respira, la ment s’organitza i la creativitat s’activa sense pressa.

Els infants necessiten estones sense estructura, on puguin decidir ells què fer, què imaginar, què crear. Aquests espais d’autonomia són els que els ajuden a conèixer-se, a tolerar l’avorriment, a inventar solucions i a construir un món intern ric. A vegades d’aquí en neixen jocs sorprenents; altres vegades, silencis que reparen; altres, converses espontànies que no s’haurien donat d’una altra manera.

Deixar temps lliure no vol dir desentendre’s, sinó oferir un marc segur on l’infant pot explorar i també descansar. I vol dir, sobretot, baixar l’exigència: no cal tenir cada hora pensada, ni fer activitats que semblin “útils”, ni respondre a la idea que el Nadal ha de ser una agenda plena. També és un moment de presència, on nosaltres com a adults, podem estar. Per nosaltres. Per gaudir-nos.

Potser aquest Nadal, el valor no estarà en fer moltes coses, sinó en permetre que passin coses: una tarda de jocs inventats, un matí mandrós, una conversa inesperada, una estona de lectura compartida, un moment de calma. PRESÈNCIA.

Reivindicar el temps lliure és reivindicar el dret a respirar. És recordar-nos que l’educació no passa només en allò que ensenyem, sinó també en el que permetem: espai, quietud, límits flexibles, temps sense objectiu.

I potser, enmig d’aquest marge tan senzill, és on apareix la màgia més autèntica del Nadal: la de tenir temps per estar junts, tal i com estem, sense pressa i sense expectatives.