TANCAR, DESCANSAR, DEIXAR REPOSAR

Tancar l’any. Deixar lloc a la llum

Som a les portes del 25 de desembre, en plena travessia d’aquestes nits profundes que envolten el solstici d’hivern. Fa només uns dies que hem passat per la nit més llarga de l’any, i encara ens movem en aquest temps de foscor i quietud que convida a escoltar-nos més lentament.

Aquest període no demana presses, ni propòsits, ni lluminositats sobtades. Demana respir, descans i una mena de silenci intern que només pot aparèixer quan ens aturem. És en aquesta foscor amable —la del final de l’any, la del solstici, la de les hores que s’allarguen— on comença a gestar-se la llum que vindrà.

Aquestes setmanes hem anat obrint portes, mirant el cos, els límits, els vincles, la solitud, els records, les pèrdues i les celebracions. Potser alguna entrada t’ha ressonat, potser d’altres t’han passat més de puntetes. No cal més. Només cal haver-hi estat.

Avui, en aquesta última entrada del calendari, volem oferir-te dues coses:

• un ritual de tancament per deixar reposar el que ha estat,
• i una invitació d’inici per acollir l’any que vindrà.

Ritual de tancament: Fer foscor perquè alguna cosa reposi

Busca un espai tranquil, pot ser aquesta nit o en algun moment proper.
No cal que sigui solemne. Només que sigui sincer.

1. Encén una espelma petita. Mira la flama uns instants. 
2. Escriu en un paper tres coses:
   – allò que et pesa i vols deixar anar,
   – allò que agraeixes d’aquest any,
   – allò que vols deixar reposar sense pressa. 
3. Doblega el paper. No cal cremar-lo.
   Pots guardar-lo en un lloc fosc —un calaix, una capsa— com a símbol d’aquest temps de sedimentació. 
4. Apaga l’espelma amb un gest suau.
   Deixa que la foscor faci el seu treball. 

La foscor no és absència de llum: és l’espai on la llum es prepara.

Ritual d’inici: Obrir un lloc perquè arribi el 2026

Quan et vingui bé, en algun moment dels primers dies de gener:

1. Seu uns minuts en silenci. 
2. Pregunta’t “Quin clima intern vull cultivar aquest any?” No què vols aconseguir. Què vols cuidar. 
3. Escriu una paraula o frase curta. 
4. Guarda-la en un lloc accessible (a l’agenda, a la tauleta de nit, a l’entrada de casa). No com un objectiu, sinó com un astrolabi. 

A vegades, iniciar l’any no vol dir fer més, sinó fer menys i més lent.

Un canvi en el ritme

També nosaltres ens escoltem.
Després d’aquest calendari d’advent, agafarem un ritme d’escriptura més pausat, fidel als nostres propis ritmes interns i a la necessitat de cuidar-nos. El blog continuarà viu, però respirarà més lentament.

Venim d’un temps de foscor; cap a la llum hi anirem sense pressa.

Que aquest final d’any et porti calma.
Que la foscor et sigui refugi, no amenaça.
Que la llum que ve no sigui imposada, sinó nascuda de dins.
Gràcies per haver recorregut aquest camí amb nosaltres.
Ens retrobarem quan sigui moment, quan el ritme —intern i extern— ho convidi.