Quan el que vivim no és només nostre,
UNA MIRADA SISTÈMICA
Hi ha moments en què alguna cosa no acaba d’encaixar. Repetim situacions, emocions o conflictes que semblen no tenir una explicació clara. Ens hi esforcem, ho pensem, ho revisem… i tot i així, alguna cosa es manté.
Des d’Astrolabi, quan això passa, ens preguntem si potser estem mirant només una part del mapa.
Mirar més enllà de l’individu
La mirada sistèmica parteix d’una idea senzilla però profunda: no vivim aïllats. Formem part de sistemes —familiars, educatius, socials— que ens influeixen i que, sovint, porten històries, lleialtats i dinàmiques que no sempre són visibles.
Aquesta mirada no busca culpables ni explicacions ràpides. El que fa és ampliar el focus: entendre que allò que avui ens pesa pot tenir arrels en vincles, rols o experiències compartides.
Quan alguna cosa es fa repetitiva o bloquejant, el sistema pot estar intentant dir-nos alguna cosa.
Les constel·lacions: posar ordre, fer visible
Les constel·lacions són una eina que utilitzem per fer visible allò que sovint no té paraules. A través d’una representació simbòlica del sistema, es desplega una informació que no arriba tant per la raó, sinó per la percepció, el cos i la relació.
No es tracta de representar literalment la realitat, sinó de crear un espai on el que està desordenat pugui mostrar-se, on els llocs puguin recol·locar-se i on el sistema pugui respirar una mica més.
Sovint, només veure-ho des d’una altra perspectiva ja obre un moviment intern.
Què aporta aquesta mirada?
La mirada sistèmica no promet solucions immediates. El que ofereix és:
- Comprensió profunda del que està en joc.
- Alleujament, en deixar de carregar amb allò que no ens correspon.
- Moviment, quan alguna cosa interna es recol·loca.
- Connexió, amb la pròpia història i amb els vincles.
És una manera de mirar que acompanya sense forçar, que respecta els temps i que confia en la intel·ligència dels sistemes.
A Astrolabi
A Astrolabi integrem la mirada sistèmica com una brúixola. No com una resposta tancada, sinó com una manera d’orientar-nos quan el camí sembla confús.
Creem espais segurs, curosos i respectuosos, on cada persona pot acostar-se al seu sistema amb la mesura justa, sense exposicions innecessàries i amb un acompanyament sostingut.
Perquè a vegades, per avançar, no cal fer més. Cal mirar diferent.