QUAN EL NADAL NO ÉS LLUMINÓS

A mesura que ens acostem a les festes, el paisatge extern s’omple de llums, sons i missatges que ens conviden a celebrar. El Nadal sovint es presenta com una època màgica: retrobaments, somriures, il·lusió compartida. Sembla que tot hauria d’encaixar en aquí. No obstant, aquesta imatge “idilica” no sempre reflecteix la realitat interior de tothom. I això també mereix ser vist i donar-li l’espai.

Hi ha persones que arriben al desembre amb cadires buides a la taula, amb records que pesen o amb relacions familiars que no són senzilles. D’altres carreguen estrès econòmic, incerteses professionals, cansament acumulat o un estat emocional fràgil. I, en molts casos, el Nadal accentua el que ja feia mal: allò que hauria de ser i no és, allò que s’havia imaginat i no ha arribat.

També existeix la sensació —tan silenciada— de no encaixar en aquesta exigència col·lectiva d’estar bé, de mostrar alegria, de participar com si fos obligatori. I, quan això passa, pot emergir la idea que hi ha alguna cosa que falla.

Però la veritat és una altra: no passa res si no sents el Nadal com l’entorn et diu que l’hauries de sentir.

Aquesta època no és un examen d’alegria, ni un test per mesurar la intensitat dels nostres vincles, ni una competició per tenir la família perfecta. És un període més de l’any, i cadascuna de nosaltres el transita des del moment vital en què es troba.

Potser per a tu és lluminós.
Potser et remou.
Potser et cansa.
Potser voldries que passés de pressa.

Sigui com sigui, és vàlid.

Permetre’t sentir el que sents —sense forçar, sense comparar-te, sense culpa— és un acte de cura profunda. I, si necessites posar límits, buscar espais tranquils o crear rituals diferents dels habituals, també tens dret a fer-ho. Les festes no tenen una única manera de ser viscudes.

Aquest Nadal, et proposem recordar que les celebracions són teves. I que honrar el teu ritme, respectar el que necessites i habitar aquestes dates a la teva manera també és una forma d’amabilitat amb tu mateixa.

Que aquest record t’acompanyi com una llum discreta, però consistent, enmig de tot el soroll.