ELS RECORDS QUE DEIXEM

Quan pensem en el Nadal des dels ulls dels infants, sovint ens venen al cap imatges de màgia, sorpreses, rialles i moments de complicitat. Però si mirem una mica més endins, descobrim que allò que realment queda en la memòria dels petits no són els grans plans ni els regals més voluminosos, sinó les vivències que els fan sentir segurs, vistos i estimats.

Els infants recorden com ens relacionem amb ells: la paciència o la pressa, la presència o la distància, la tendresa o l’exigència. Recorden l’atmosfera emocional molt més que els detalls materials. El cervell infantil crea memòries des de la sensació, des de la pell, des del vincle.

Potser, d’aquests dies, recordaran l’olor del menjar de casa, la llumeta que enceníem plegats, el so d’una cançó que sempre els feia riure, el refugi d’un sofà compartit o un passeig curt que va acabar sent molt més especial del que havíem previst. Recordaran com se sentien al nostre costat.

No calen experiències extraordinàries. Els records que perduren solen ser senzills, íntims i plens de veritat. Un adult que s’atura per escoltar de debò. Un ritual que es repeteix any rere any. Una abraçada llarga. Una tarda sense presses. Un “tinc temps per tu”.

Enmig del ritme intens d’aquestes dates, pot ser útil preguntar-nos:
Quins records vull que es quedin amb els meus fills? No per afegir pressió, sinó per tornar cap a l’essencial.

Perquè, al final, els infants no recordaran com d’endreçada estava la casa, ni quants regals hi havia sota l’arbre, ni si tot va sortir com esperàvem. Recordaran el que van sentir: si hi havia calidesa, si hi havia espai, si hi havia mirada.

Aquest Nadal pot ser una oportunitat per sembrar petites memòries que, amb els anys, esdevindran arrels. I recordem que allò que queda no és la perfecció, sinó la presència.

Que aquest temps ens permeti crear moments que no busquin impressionar, sinó connectar. Moments que, amb el temps, els infants puguin portar amb ells com un lloc intern on tornar quan necessitin pau.