ELS FILS INVISIBLES DE LA FAMILIA
Seguim avançant en aquest recorregut cap endins i avui ens endinsem en un territori delicat: el de la família i els valors que hi habiten.
La família no sempre és un espai fàcil.
De vegades hi ha calidesa. Altres vegades, silencis densos, mandats heretats, fidelitats invisibles.
Però, més enllà de cada història, hi ha alguna cosa profunda que ens travessa: els valors que hem rebut, els que hem qüestionat i els que, de forma gairebé imperceptible, han anat modelant la manera com habitem el món.
Els valors són com fils que no veiem però que ens lliguen a un origen. Alguns ens abracen, altres ens pesen, altres ens empenyen. I sovint els portem dins sense preguntar-nos si encara ens representan, si encara ens cuiden, si encara ens permeten créixer.
En aquest temps d’hivern i introspecció, pot ser un bon moment per mirar aquests fils amb tendresa i curiositat. No per jutjar-los, sinó per entendre com han configurat el nostre mapa intern.
Quins valors van donar forma a la família d’on venim?
Quins han estat llençols que acullen i quins han estat murs que limiten?
Quins volem continuar transmetent i quins necessiten ser transformats?
Mirar la família des d’aquestes preguntes no vol dir remoure dolor, sinó ampliar consciència: reconèixer que venim d’alguna banda i que, alhora, podem escollir el nostre camí.
Proposta de pràctica
Avui et convidem a explorar no la família com a estructura, sinó com a paisatge intern. Agafa un full i dibuixa, sense pensar gaire, tres cercles:
- Valors que vaig rebre i que em sostenen.
Aquells que encara sento com casa: la cura, l’esforç, la sensibilitat, la creativitat, la fidelitat, la responsabilitat… - Valors que vaig rebre però que em pesen.
Els que potser em van servir en un moment, però ara em limiten: l’exigència, la duresa, el silenci emocional, la necessitat de complaure, la por al conflicte, la idea que “he de poder amb tot”. - Valors que vull escollir a partir d’ara.
No necessàriament nous, però sí conscients: el respecte pels propis ritmes, la vulnerabilitat, l’autenticitat, la calma, la llibertat interna, la capacitat de dir no, el dret al descans.
No és un exercici per resoldre res.
És un espai per mirar-te amb profunditat i per reconèixer que els valors també són un lloc d’habitatge: un lloc que podem redecorar, airejar, transformar.
Avui, deixa que emergeixi només això: què vull preservar i què vull deixar anar.
A vegades, el simple fet de posar-ho en paraules, dibuix o sensacions ja comença a obrir camí.
Que aquesta entrada t’acosti a la teva línia de continuïtat—d’allà on vens i d’allà on vols anar.
Que et recordi que pots honrar la teva història sense quedar-hi atrapada.
I que, en tu, pots construir una nova manera de fer família: més suau, més lliure, més teva.