COS PROPI

Per a poder recorrer aquest camí cap a nosaltres, creiem bàsic incloure l’escolta al cos.

Malauradament aquest, sovint, és l’últim espai al qual tornem. La majoria de nosaltres, des de certa edat, ens hi relacionem a vegades, des de l’exigència, dient-nos “hauria de ser més/menys….”, “hauria de fer tal cosa o tal altra”, “hauria d’estar millor”; altres vegades des de la distància “no sé què em passa però no em sento còmode”, “no sento res en el cos”. I, cada vegada, ens desregulem més, sense percebre i/o entendre les senyals que el nostre organisme ens envia, o fins i tot, ignorant-les encara que cridi en forma de malestar tensionals, digestius, inflamacions vàries,…

Així doncs, en aquest moment de mirar endins, el cos es converteix en el nostre astrolabi, el que ens ajuda a orientar-nos. El cos no jutja, no s’equivoca, no exigeix. Està per nosaltres i ens proporciona informació. Quan l’escoltem, deixa de ser un obstacle i es converteix en una guia.

Avui us proposem una invitació simple, però molt conscients de la seva profunditat: escoltar-nos des del cos. No pretenem canviar res. No pretenem millorar res. Únicament escoltar des del saber que ens pot oferir guia i orientació.

Proposta de pràctica

Busca un espai tranquil. Seu o estira’t amb comoditat. Fes tres respiracions conscients i observa. Et pots preguntar:

On noto tensió avui? Sabent que només és informació, no un problema.

Hi ha alguna zona que se senti més fràgil, més carregada o més tancada?

Quina part del meu cos reclama presència? no busquem oferir una resposta, només estar-hi present.

Deixa que el cos respongui a la seva manera: amb sensació, amb silenci, amb resistència, amb calor, amb incomoditat o amb calma. Tot és benvingut. Escolta.

A vegades, sentir és només això: deixar que el cos digui el que té per dir.