Blog

Hi ha moments en què alguna cosa no acaba d’encaixar. Repetim situacions, emocions o conflictes que semblen no tenir una explicació clara. Ens hi esforcem, ho pensem, ho revisem… i tot i així, alguna cosa es manté.

Hi ha vivències que no es recol·loquen en solitari. No perquè siguin massa grans, ni perquè ens falti capacitat. Sinó perquè necessiten relació. Presència

Aturar-nos una mica. Baixar exigències. Fer espai.

Aquest període no demana presses, ni propòsits, ni lluminositats sobtades. Demana respir, descans i una mena de silenci intern que només pot aparèixer quan ens aturem

Els records que perduren solen ser senzills, íntims i plens de veritat

La solitud, a vegades, ens mostra allò que encara fa mal; d’altres, allò que ja no encaixa; i sovint, allò que desitgem de debò. Hi ha un saber profund que pot aparèixer enmig del silenci i la presència.

Els àpats de Nadal poden esperar-se amb moltes ganes i il·lusió; i també ser una font de preocupació i emocions desagradables per a les persones que conviuen amb un Trastorn de la conducta alimentària (TCA).

El dol no entén de calendaris, i el Nadal pot obrir finestres que pensàvem tancades.

El temps lliure és un ingredient essencial del seu desenvolupament: és el moment en què el cos respira, la ment s’organitza i la creativitat s’activa sense pressa.

Podem explicar aquestes tradicions sense sentir que enganyem? Podem honrar la fantasia sense perdre honestedat?

Un regal no és només un objecte.
Un regal és un gest.
És un lloc on convergeixen el temps, la mirada i el vincle.
És una manera de dir: t’he vist.

Aquesta època no és un examen d’alegria, ni un test per mesurar la intensitat dels nostres vincles, ni una competició per tenir la família perfecta. És un període més de l’any, i cadascuna de nosaltres el transita des del moment vital en què es troba.

Replantejar el consum no vol dir deixar de celebrar; vol dir celebrar d’una altra manera.

Quins valors van donar forma a la família d’on venim?
Quins han estat llençols que acullen i quins han estat murs que limiten?
Quins volem continuar transmetent i quins necessiten ser transformats?

Sense límits, ens desfem.
Amb massa límits, ens tanquem.
Amb límits conscients, ens sostenim.

Avui us proposem una invitació simple, però molt conscients de la seva profunditat: escoltar-nos des del cos

Avui et proposem OBSERVAR-TE.
Observar per orientar-nos.
Observar per saber on som.
Observar per sentir-nos aquí.
Observar per abraçar-nos en aquest punt, sigui el que sigui.